Quan una nació considera que té una dependència indigna, ésser nacionalista es converteix en una elecció de dignitat. (Liah Greenfeld)

diumenge, 22 d’agost del 2010

Expliqueu-nos com son les vostres pensions, ALTS CÀRRECS PÚBLICS HIPÒCRITES !!! (Ministres, Senadors, Diputats, Secretaris d’Estat, etc.)

Enmig de la crisi econòmica i financera més profunda que mai he conegut, cada cop escoltem més veus que ens alerten sobre el negre futur de les pensions. Per un costat (de manera ben estudiada per part de les entitats financeres) ens aconsellen que contractem un pla de pensions privat ja que així podrem menjar el dia de demà, i per l’altre, intel.lectuals, mitjans de comunicació i persones interessades es dediquen a posar-nos la por al cos dient que si això continua així no cobrarem les pensions el dia que ens toqui.

El què realment ens interessa és saber quina és la nostra cotització a la Seguretat Social, entenent la cotització com la nostra part del sou que ens treuen en forma de retenció mensual del nostre sou. La base de la cotització és la suma de tots els conceptes salarials més el prorrateig de la cotització de les pagues extres, que es denomina BCCC, base de cotització de contingències comunes.



Hem de saber que les dietes, despeses i altres conceptes que no es considerin salari, NO integraran aquesta base de cotització. Per tant no sumaran el resultat final de la nostra pensió.

Per calcular la pensió, es tenen en compte els darrers 15 anys cotitzats. En el cas de l’atur, ens conten pel càlcul els darrers 180 dies cotitzats.

Molta gent es pregunta si es pot jubilar abans dels 65 anys. La resposta és SI. Però compte, el sistema penalitza (després veurem que no a tothom de la mateixa manera) a aquell que ho faci abans del 65 anys. Així si per exemple tinc 61 anys, sóc treballador per compte d’altri i s’extingeix el contracte per causa no imputable a mi i m’apunto a l’atur, podré accedir a la meva jubilació, però aquesta serà més baixa que si accedís als 65 anys, donat que al jubilar-me abans de temps es redueix la pensió com a “càstig” per anticipar-me, és el què ells anomenen el factor de correcció, et redueixen la pensió en un 7,5 % pel primer any que et jubilis abans de temps, i cada any que falta fins a arribar als 65 anys, et redueixen un percentatge de la pensió.

Si ets autònom ho tens un pèl més complicat, ja que no et pots jubilar abans dels 65 anys. Has de tenir un període mínim cotitzat de 15 anys i dels quals almenys 2 han d’ estar compresos en els darrers 8 anys.




Tremolem tots plegats ja que “pinten bastos” en el tema de les pensions, però... i aquí està el quid de la qüestió:

SABIES que qualsevol ciutadà “normal” no pot rebre més que una sola pensió del sistema públic però que el ministre, el senador, el diputat, el secretari, etc, podran rebre dos y tres salaris del sistema públic?

SABIES que una tercera part del sou dels diputats i senadors no està subjecte al IRPF, ja que es considera com una indemnització per cobrir les despeses del seu càrrec?

SABIES que mentre qualsevol ciutadà “normal” ha d’acumular 35 anys de cotització a la Seguretat Social per poder cobrar la totalitat de la base reguladora de la pensió a la que tenim dret, en canvi als membres del govern els hi és suficient jurar el càrrec i acumular 7 anys d’exercici per poder obtenir la pensió màxima per jubilació?

SABIES
que hi ha una cosa que es diu “pensión parlamentaria”? Quina funció té? Doncs que qui hagi estat membre del Congrés de Diputats i del Senat durant menys de 7 anys i per tant no tingui dret a cobrar la pensió màxima per llei, doncs aquesta “pensió parlamentaria” complementa la diferència entre la pensió màxima i la realment rebuda pel diputat. En resum, les “Cámaras” pagaran els diners necessaris fins que el diputat arribi a cobrar la base màxima de jubilació.


SABIES que també hi ha una altra cosa que es diu “Indemnización por cese del parlamentario”? Aquesta indemnització va dirigida als parlamentaris que deixin d’ocupar els seus llocs en el “Congreso” o en el “Senado”. Amb aquesta indemnització s’intenta suavitzar les dificultats financeres que puguin trobar els parlamentaris per haver-se quedat “sense feina”. Per cert, aquesta indemnització serà l’equivalent a una mensualitat per cada any de mandat parlamentari i fins a un límit de 24 mensualitats. Aquesta indemnització s’abonarà mensualment.

Per acabar un petit exemple com a resum que posa la pell de gallina:

Quan un ministre cessa en el seu càrrec, tindrà dret a una indemnització del 80% del seu salari fins a 2 anys com a màxim. Pot compaginar cobrar això juntament amb la remuneració per diputat o senador. I quan cessi en el càrrec de diputat o senador també tindrà dret a una indemnització per cessament que serà d’una mensualitat per any de càrrec i a més tindrà assegurada la base màxima de la pensió de jubilació si ha estat en el càrrec parlamentari almenys 7 anys.

A més a més aquest ministre podrà compatibilitzar la seva indemnització per cessament al Parlament Europeu com és el cas de molts ministres que cobren pensions com ex comissaris europeus per exemple, compatibilitzant aquesta pensió amb la seva remuneració com a ministre del Govern i quan cessi en aquest càrrec rebrà la pensió del 80% per cessament com a ministre i així indefinidament.

Només em queda dir que penso que tot és una "Vergonya institucional":

Des del govern es parla d’austeritat i de contenció econòmica i de la despesa.

Heu sentit aixecar la veu a algun parlamentari o ex parlamentari de dretes o d’esquerres per aquest abús i espoliació del sistema públic de pensions al que ens tenen sotmesos?

Heu sentit a algun ex parlamentari o ex ministre que renunciï a la seva indemnització per cessament? Segueixen acumulant i simultaniejant pensions i remuneracions amb totes les garanties legals i amb els diners dels contribuents.

Vergonyós però totalment legal ja que ells mateixos s’han aprovat les lleis i reglaments que ho emparen.

3 comentaris:

  1. Aquestes riallades tenen sentit (sigui quin sigui l'acudit que les ha motivades) perquè aquests individuus se saben amb privilegis per sobre dels seus conciutadans. És el que té el poder, que corromp. El que té la indignació, és que a vegades es desborda. Tot és condició humana.

    ResponElimina
  2. Tot això deu venir regulat, no?
    Doncs potser seria bo saber de quina data són aquestes regulacions, per donara les culpes a qui pertoqui.
    Potser direu, però els d'ara no ho han pas canviat!
    Lluny de cap intenció de defensar-los, però algú coneix algun professional que poden viure facturant 5, no facturi 8, si té feina?

    ResponElimina
  3. Els teus lectors lletraferits comencen a trobar a mancar els teus textos! Actualitza el bloc, ja! :P

    Records!

    ResponElimina